Al bosc

1. "Deixa
Escolta la pluja de fulles i l’olor a sòl.
Dansa la flaire en què neda el cant d’un rossinyol.
Mira: els arbres respiren la nana tranquil·la, 
i nota-ho: la llum de la lluna difumina el dolor.
 
Deixa
que els estels et guiïn i
segueix els seus somnis.
        Deixa
        que els sons de la nit t’ensorrin.
        Deixa, en fi, que et facin feliç.
                Deixa 
                que el dolent caigui en l’oblit.
 
2. "Juga"
Juga a volar de la mà d’un amic invisible.
Juga a ser gran i petit, invencible.
Juga a sentir, sense amargor, que pots fer-ho tot.
Juga en un món lliure, on no has conegut la por.
 
Perquè no sempre és possible,
perquè saps que tens sort.
 
Juga i riu i cau i aixeca’t.
Juga avui i demà; ara i sempre.
Juga, sense preocupacions.
 
Perquè altres semblen invisibles,
perquè no saps què és la mort.
 
Juga amb valentia, amb coratge, amb passió.
Juga, experimenta, crea el problema i la solució.
 
Juga com vulguis, on vulguis, amb qui vulguis.
Una vegada i una altra, juga, i rejuga.
 
I jugant, sense saber-ho, ho aprendràs a fer tot.
 
3. "Respecta"
Des del camí que segueix l’escarabat més petit
fins la forma màgica que creen els estels a la nit,
al bosc, tot té un perquè, una raó de ser, un sentit.
 
Tu, que no el saps, no hi vagis amb els ulls tancats,
les mans a les butxaques i el cap a les bassaroles.
Tu, que véns de la ciutat, no siguis un tanoca.
Sigues conscient de la petjada que deixes allà on vas.
Sigues conscient que pots capgirar la vida de plantes i animals.
 
Vés-hi, al bosc, i respecta’l.
Vés-hi, al bosc, i cuida’l.
 
Perquè el bosc és de tots i tots som del bosc.
 
(Aquesta composició no forma part de cap campanya pública de protecció mediambiental).